GOOGLE I XINA

Google haurà d'afrontar les conseqüències si insisteix a violar les lleis i regulacions de Xina, va amenaçar avui Li Yizhong, ministre d'Indústria i Tecnologia de la Informació de Xina, al referir-se a l'amenaça del gegant informàtic de deixar de censurar continguts en el país asiàtic.
"És irresponsable i poc amistós que Google insisteixi a fer una mica que va contra les lleis de Xina i les seves regulacions, si ho fa, haurà d'afrontar les conseqüències", va advertir Li en roda de premsa en el marc del plenari del Legislatiu xinès.

El funcionari va declinar confirmar si el seu govern està mantenint negociacions amb la multinacional nord-americana, a l'assenyalar que era una "pregunta difícil de respondre".
Google va amenaçar al gener amb abandonar els seus negocis en xinès (Google.cn) després de denunciar un “ciberatac” de "intrusos" (pirates informàtics) que van entrar en els cor correus privats de residents en Amèrica, periodistes i empresaris. La multinacional va acusar llavors a Pequín d'estar implicat en aquests atacs i va posar com condició per a quedar-se que el règim comunista deixi d'exigir que censuri continguts a Xina.

El Ministeri d'Assumptes exteriors va reconèixer ahir que mantenia un canal de comunicació amb la multinacional, el conseller delegat de la qual, Eric Schmidt , va assegurar el dimecres que hi ha contactes i que espera "aviat" un resultat d'aquestes negociacions.
Aquesta setmana Google va reiterar la seva decisió de deixar de censurar els resultats de les nostres recerques a Xina i va assegurar que estava "preparat" per a abandonar el país si era aquesta l'opció.
La multinacional te la llibertat de anar-se del país

Si es queda, haurà suport El ministre Li va declarar que, si decideix quedar-se, el seu govern donarà suport l'expansió dels negocis i de la quota de mercat de Google a Xina, que ha arribat a un 30 per cent des del seu desembarcament en la llengua local en 2007, ja que "beneficia el desenvolupament" del país.
Xinès compte amb el major nombre d'usuaris d’Internet del món, amb 384 milions a la fi de 2009.

Li va agregar que, després que Google expressés el seu descontentament amb les polítiques censores del règim, "la multinacional té la llibertat d'anar-se o quedar-se" i que, si decideix el segon, "el sector d’Internet no es veurà afectat per això i seguirà desenvolupant-se ràpidament".

La censura segueix De moment, la signatura que presideix Schmidt continua censurant continguts en les seves recerques en xinès i a la fi de febrer va publicar una oferta per a contractar a 40 professionals per als seus negocis en la República Popular.
La censura xinesa, que es coneix entre els internautes com la "Gran Muralla d'Internet" (en mandarí, "Fanghuo Changcheng", la Gran Muralla Tallafocs), filtra i elimina en Internet continguts políticament incorrectes per a Pequín com les violacions de drets humans, la corrupció, Tiananmen o el Tibet.

La ultima noticia que es sap es que google s'anira de xina el 10 de abril del 2010

Jordi Rielo López

Técnic Microinformàtic