Pantalles tàctils o Touchscreens

Que es?
Una pantalla tàctil, és una pantalla que mitjans d'una tocada directe sobre la seva superfície, permet l'entrada de dades i ordres al dispositiu. També actúa com a periféric de sortida, mostrant-nos els resultats introduïts previament.


Una mica d'historia...
Les pantalles tàctils s'han anat fent populars des de l'invenció de l'interfície electrónica tàctil en 1971 per el Dr. Samuel C. Hurst. Han arribat a ser comuns en TPVs (caixes com la del mcdonalds), en caixers automàtics i en PDAs (mòbils multifunció tàctils), video consoles portàtils (nintendo ds) o navegadors d'automóbil.

L'HP-150 va ser, en 1983, un dels primers ordinadors comercials del mon que disposaba de pantalla tàctil, que en realitat ben dit era una pantalla de tub Sony de 9 polzades envoltada de transmisors i receptors infrarojos que detectaba la posició de qualsevol objecte no-transparent sobre la pantalla.

Les pantalles tàctils actuals consisteixen en un cristall transparent on es situa una llàmina que permet a l'usuari interactuar directament sobre aquesta superfície, utilitzant un projector per a llançar la imatge sobre la pantalla de cristall.

Tecnologíes

Hi ha diferents tecnologies d'implementació de les pantalles tàctils , però les més usades son:

Resistiva

Està formada per varies capes. Les més importants son dues capes fines de material conductor entre les quals hi ha una petita separació.

Quan algún objecte toca la superfície de la capa exterior (llapis tàctil) les dues capes conductores entren en contacte en un punt concret. D'aquesta forma es produeix un canvi en el corrent eléctric que permet a un controlador calcular la posició del punt en el que s'ha tocat la pantalla calculant la resistencia. Algunes pantalles poden mesurar, apart de les coordenades del contacte, la pressió que s'ha exercit sobre la mateixa.

Tenen com a inconvenient una pérdida d'aproximadament el 25% de la lluentor, i també poden ser danyades per objectes afilats. Per contrari no es veuen afectats per la pols o l'aigua, que per aquesta raó son les més utilitzades actualment.

Capacitives

Una pantalla tàctil capacitiva està coberta amb un material, habitualment òxid d'indi i estany que condueix un corrent elèctric contínua a través del sensor. El sensor per tant mostra un camp d'electrons controlat amb precisió tant en l'eix vertical com en l'horitzontal, és a dir, adquireix capacitancia. Quan el camp de capacitancia normal del sensor (el seu estat de referència) és alterat per altre camp de capacitancia, com pot ser el dit d'una persona, els circuits electrònics situats en cada cantó de la pantalla amiden la 'distorsió' resultant en l'ona senoidal característica del camp de referència i envia la informació sobre aquest esdeveniment al controlador per al seu processament matemàtic. Els sensors capacitius han de ser tocats amb un dispositiu conductiu en contacte directe amb la mà o amb un dit, al contrari que les pantalles resistivas o d'ona superficial en les quals es pot utilitzar qualsevol objecte. Les pantalles tàctils capacitivas no es veuen afectades per elements externs i tenen una alta claredat, però el seu complex processat del senyal fa que el seu cost sigui elevat.