dimarts, 9 de desembre de 2008

Les Regles d'accentuació en el Catala





  • Les paraules monosíl·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrític).




  • S'accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en -in (on la i és vocal). S'escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).




  • S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple s'accentuen: exàmens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu. Però no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.




  • S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.




  • S'accentuen tots els adverbis acabats en -ment si la paraula original a partir de la qual està format s'accentua: ràpidaràpidament, mecànicmecànicament, fàcilfàcilment, feliçfeliçment.

Julio Bielsa

Tècnic Microinformàtic

Cap comentari: