Un díode orgànic d'emissió de llum, també conegut com OLED (Organic Light-Emitting Diode), és un díode que es basa en una capa electroluminiscent formada per una pel·lícula de components orgànics que reaccionen, a una determinada estimulació elèctrica, generant i emetent llum per si mateixos.
Principals avantatges enfront a LCDs, LEDs i pantalles de plasma
Més prims i flexibles. Per una part, les capes orgàniques dels OLEDs son més primes, lluminoses i molt més flexibles que les capes cristal·lines d'un LED o LCD. Per altre part, en algunes tecnologies el substrat d'impressió dels OLEDs pot ser el plàstic, que ofereix flexibilitat enfront a la rigidesa del cristall que da suport a les LCDs o pantalles de plasma.
Més econòmics, en el futur. En general, els elements orgànics i els substrats de plàstic serà molt més econòmics. També, els processos de fabricació de OLEDs poden utilitzar conegudes tecnologies de impressió de tinta (en anglès, coneguda como inkjet), fet que disminuirà els costos de producció.
Més lluentor i contrast. Els píxels de OLED emeten llum directament. Per això, respecte a les LCDs possibiliten un rang més gran de colors, més lluentor i contrast, i més angle de visió.
Menys consum d'energia. Els OLEDs no necessiten la tecnologia backlight, és a dir, un element OLEDs, que apagat realment no produeix llum i no consumeix energia, a diferència dels LCDs que no poden mostrar un veritable “negre” i ho componen amb llum consumint energia contínuament. Així, els OLEDs mostren imatges amb menys potència de llum, i quan són alimentats des d'una bateria poden operar llargament amb la mateixa càrrega.
Més escalabilitat i noves aplicacions. La capacitat futura de poder escalar les pantalles a grans dimensions fins a ara ja aconseguides pels LCDs i, sobretot, poder enrotllar i doblegar les pantalles en algunes de les tecnologies OLEDs que ho permeten, obre les portes a tot un món de noves aplicacions que estan per arribar.
Desavantatges i problemes actuals
Temps de vida curts. Les capes OLED verdes i vermelles tenen llargs temps de vida, no obstant això la capa blava no és tan duradera, actualment tenen una durada propera a les 14.000 hores (8 hores diàries durant 5 anys), aquest període de funcionament és molt menor que el terme mitjà dels LCD que depenent del model i del fabricant poden arribar a les 60.000 hores. Toshiba i Panasonic han trobat una manera de resoldre aquest problema amb una nova tecnologia que pot duplicar la vida útil de la capa responsable del color blau, col·locant la vida útil per sobre de la terme mitjà de la de les pantalles LCD.
En el 2007, PLEDs experimentals van poder sostenir 400 cd/m² en lluentor per mes de 198.000 hores per a OLEDS verdes i 62.000 per als blaus.
Procés de fabricació car. Actualment la majoria de tecnologies OLED estan en procés d'investigació, i els processos de fabricació (sobretot inicialment) són econòmicament elevats, tret que s'aposti per un disseny que s'utilitzi en economies d'escala.
Aigua. L'aigua pot fàcilment espatllar permanentment els OLEDs.
Impacte mediambiental. Els components orgànics (molècules i polímers) s'ha vist que són difícils de reciclar (alt cost, complexes tècniques). Això pot causar un impacte al medi ambient molt negatiu en el futur.
(pantalla OLED enrotllable com un papir)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada