D'acord amb el protocol d'Internet, una adreça IP és un nombre que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa. Dins d'una mateixa xarxa, cada adreça IP que s'utilitzi ha de ser única.
Una adreça IP es representa mitjançant un nombre binari de 32 bits (IPv4). Les adreces IP s'expressen com nombres de notació decimal: es divideixen els 32 bits de l'adreça en quatre octets (un octet és un grup de 8 bits).
El valor decimal màxim de cada octet és 255 (el nombre binari de 8 bits més alt és 11111111, i aquests bits, de dreta a esquerra, tenen valors decimals de 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64 i 128, la suma dels quals és 255). Un exemple d'adreça IP podria ser 192.168.1.123. Aquest és un exemple típic de ip en xarxa local.
Hi ha tres classes d'adreces IP que una organització pot rebre de part del Registre Nord-americà de Nombres d'Internet (ARIN) (o ISP de l'organització): Classe A, B i C. En l'actualitat, ARIN reserva les adreces de Classe A per als governs de tot el món (encara que en el passat se li hagin atorgat a empreses de gran envergadura com, per exemple, Hewlett Packard) i les adreces de Classe B per a les mitjanes empreses. S'atorguen adreces de Classe C per a tots els altres sol·licitants.
Cada classe de xarxa permet una quantitat fixa d'hostatgers. En una xarxa de Classe A, s'assigna el primer octet, reservant els tres últims octets (24 bits) perquè siguin assignats als hostatgers, de manera que la quantitat màxima d'hostatgers és 2^24 (menys 2: les adreces reservades de broadcast i de xarxa), o 16.777.214 hostatgers.
En una xarxa de Classe B, s'assignen els dos primers octets, reservant els dos oct
ets finals (16 bits) perquè siguin assignats als hostatgers, de manera que la quantitat màxima d'hostatgers és 2^16 (menys 2), o 65.534 hostatgers.
En una xarxa de Classe C, s'assignen els tres primers octets, reservant l'octet final (8 bits) perquè sigui assignat als hostatgers, de manera que la quantitat màxima d'hostatgers és 2^8 (menys 2), o 254 hostatgers. Hi ha certes adreces en cada classe d'adreça IP que no estan assignades. Aquestes adreces es denominen adreces privades. Les adreces privades poden ser utilitzades pels hostatgers que usen traducció d'adreça de xarxa (NAT), o un servidor proxy, per a connectar-se a una xarxa pública o pels hostatgers que no es connecten a Internet.
Moltes aplicacions requereixen connectivitat dintre d'una sola xarxa, i no necessiten connectivitat externa. En les xarxes de gran grandària, sovint s'usa TCP/IP, encara que la connectivitat de capa de xarxa no sigui necessària fora de la xarxa. Els bancs en són bons exemples. Poden utilitzar TCP/IP per a connectar els caixers autom
àtics (ATM). Aquestes màquines no es connecten a la xarxa pública, de manera que les adreces privades són ideals per a elles. Les adreces privades també es poden utilitzar en una xarxa en la qual no hi ha suficients adreces públiques disponibles.
Les adreces privades es poden utilitzar juntament amb un servidor de traducció d'adreces de xarxa (NAT) o servidor proxy per a subministrar connectivitat a tots els hostatgers d'una xarxa que té relativament poques adreces públiques disponibles. Segons l'acordat, qualsevol tràfic que posseeixi una adreça destinació dintre d'un dels intervals d'adreces privades NO s'enrutarà a través d'Internet.
Una adreça IP es representa mitjançant un nombre binari de 32 bits (IPv4). Les adreces IP s'expressen com nombres de notació decimal: es divideixen els 32 bits de l'adreça en quatre octets (un octet és un grup de 8 bits).
El valor decimal màxim de cada octet és 255 (el nombre binari de 8 bits més alt és 11111111, i aquests bits, de dreta a esquerra, tenen valors decimals de 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64 i 128, la suma dels quals és 255). Un exemple d'adreça IP podria ser 192.168.1.123. Aquest és un exemple típic de ip en xarxa local.Hi ha tres classes d'adreces IP que una organització pot rebre de part del Registre Nord-americà de Nombres d'Internet (ARIN) (o ISP de l'organització): Classe A, B i C. En l'actualitat, ARIN reserva les adreces de Classe A per als governs de tot el món (encara que en el passat se li hagin atorgat a empreses de gran envergadura com, per exemple, Hewlett Packard) i les adreces de Classe B per a les mitjanes empreses. S'atorguen adreces de Classe C per a tots els altres sol·licitants.
Cada classe de xarxa permet una quantitat fixa d'hostatgers. En una xarxa de Classe A, s'assigna el primer octet, reservant els tres últims octets (24 bits) perquè siguin assignats als hostatgers, de manera que la quantitat màxima d'hostatgers és 2^24 (menys 2: les adreces reservades de broadcast i de xarxa), o 16.777.214 hostatgers.
En una xarxa de Classe B, s'assignen els dos primers octets, reservant els dos oct
ets finals (16 bits) perquè siguin assignats als hostatgers, de manera que la quantitat màxima d'hostatgers és 2^16 (menys 2), o 65.534 hostatgers.En una xarxa de Classe C, s'assignen els tres primers octets, reservant l'octet final (8 bits) perquè sigui assignat als hostatgers, de manera que la quantitat màxima d'hostatgers és 2^8 (menys 2), o 254 hostatgers. Hi ha certes adreces en cada classe d'adreça IP que no estan assignades. Aquestes adreces es denominen adreces privades. Les adreces privades poden ser utilitzades pels hostatgers que usen traducció d'adreça de xarxa (NAT), o un servidor proxy, per a connectar-se a una xarxa pública o pels hostatgers que no es connecten a Internet.
Moltes aplicacions requereixen connectivitat dintre d'una sola xarxa, i no necessiten connectivitat externa. En les xarxes de gran grandària, sovint s'usa TCP/IP, encara que la connectivitat de capa de xarxa no sigui necessària fora de la xarxa. Els bancs en són bons exemples. Poden utilitzar TCP/IP per a connectar els caixers autom
àtics (ATM). Aquestes màquines no es connecten a la xarxa pública, de manera que les adreces privades són ideals per a elles. Les adreces privades també es poden utilitzar en una xarxa en la qual no hi ha suficients adreces públiques disponibles.Les adreces privades es poden utilitzar juntament amb un servidor de traducció d'adreces de xarxa (NAT) o servidor proxy per a subministrar connectivitat a tots els hostatgers d'una xarxa que té relativament poques adreces públiques disponibles. Segons l'acordat, qualsevol tràfic que posseeixi una adreça destinació dintre d'un dels intervals d'adreces privades NO s'enrutarà a través d'Internet.
Microinformàtica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada