CASA D'OFICIS 2008 història en 1a persona

La vida en sí no té una definició, què és per l'ésser humà? Tot, absolutament tot, depèn de cada persona, del punt de vista en què es miri, de com deixis que t'afectin les coses. Dic això per fer una introducció al perquè d'aquesta redacció. He decidit fer d'ella una reflexió, per mirar-ho des de un punt de vista optimista, és un "càstig o un "premi" per haver arribat tard, per haver entrat dos minuts tard, però les normes són les normes i en un pensament de la societat de dretes 2 minuts és arribar tard, per tant no és problema d'altre persona què teu, i respecto aquesta manera de pensar, així què aquí estic complint.
Però tot depèn de com ho miris, és un càstig i ja que ho he de fer i el tema, per sort, és LLIURE, doncs que millor que fer una reflexió, què tinc moltes sortides per escriure i em serveix per mi, perquè escriure el que penso és algo què no faig molt sovint i és bo escriure-ho perquè sempre es treuen conclusions i s'estructuren les idees. Així que mirat així és un favor, si no fos perquè hagués arribat tard mai hauria fet aquesta reflexió.

Tornem al principi, lo del punt de vista, doncs vull explicar el meu pas per la Casa d'Oficis 2008 perquè per a mi és una història i per cadascú dels meus companys és una altre; ens quedaríem parats al veure una mateixa situació des de punts de vista diferents, tot depèn de factors com el moment, el humor, la situació, fets recents en la vida d'una persona, tot això afecta en la manera de fer, d'actuar, de pensar i per tant d'enfocar la vida. Aquí neixen diferents tipus d'idealismes, per dir-ho així. Bé doncs, el meu punt de vista, la meva història, la mateixa que els meus companys però viscuda diferent. Seré sincera totalment, espero què ningú s'ho prengui malament per dir el que penso nomes t'afecta el que tu deixis que t'afecti.

Jo em vaig apuntar perquè ho vaig trobar una molt bona oportunitat. Primera cosa que se'm acut dir així repassant en el meu cap és que per un altre any es donés informació per escrit des de el principi, tot per escrit, perquè al principi tenia dubtes i m'hagués anat bé tenir o al menys saber el temari, tot el què treballaríem durant el curs, la dinàmica, la estructura, els horaris... són coses que a mida que ha anat passant el temps s'han contestat o deduït soles, però si des de el principi s'hagués marcat un seguit de pautes no ens hauríem estavellat, perquè vam començar bon rotllo, tots som joves... però la societat no està preparada per la "llibertat", seria perfecte, però no pot ser, jo crec què em passat d'un extrema l'altre, comparant el principi amb ara, ni tan lliberal perquè ens mal acostumem, però no tan estricte de cop i volta, perquè els extrems no són bons, seria millor adoptar els dos pensaments, esquerra i dreta, agafar els millors raonaments i fer unes normes, ja que vivim en un sistema i no podem canviar-ho doncs aprofitem-ho. Jo sóc d'esquerres més que de dretes, però reconec que on vivim són necessàries les dretes perquè els avantpassats ho van fer malament, culpo al capitalisme, però ja som com som i som molts, així que ens de conformar i esperar i mica en mica canviar. Doncs agafar el que necessitem de dretes amb el millor d'esquerres. Si no queda clar pregunteu, no em vull estendre més en dretes i esquerres. Penso que això és la base del funcionament, perquè sinó a la llarga es creen problemes.


A part d'això, vam començar el curs amb molta il·lusió i entusiasme i ràpidament penso que vaig avenir-me amb tots, vull dir, els companys em van agradar, parlo més amb uns que amb altres però m'agraden tots, cadascú és peculiar i tots junts formem el curs de Casa d'Oficis 2008 i m'agrada compartir l'experiència amb la gent que som, formen part d'una etapa de la meva vida, crec que també és que des de el principi de curs un objectiu dels professors o de la directiva era què fóssim dos grups però en conjunt com una família, ara però ens han separat a la única estona que podem estar tots junts i el què em ratlla, per dir-ho d'alguna manera, no és que ens separin, sinó que no ens diguin el motiu. He perdut relació amb alguns companys o oportunitats de conèixer-los més. Però encara som una família gràcies a les classes de la Gemma, què molts cops ens junta als dos grups i ens fa que ens relacionem més. Quan vam començar les classes amb la Gemma tenia dubtes sobre si realment em servirien, mica en mica veig que ens fa pensar sobre coses senzilles, tècniques que no hi donem importància però què a la pràctica són molt útils. I per exemple, el telenotícies que hem fet no sé encara ben bé l'objectiu, però m'ha servit per treballar en grup, tots units pel mateix objectiu i la veritat és ens ha quedat guay.
També he de dir que considero que en poc temps he après MOLTES coses i això és el que em fa tirar endavant, sincerament.

He extret de la redacció coses bones i coses dolentes. Però crec que depèn de com ho miris totes Lo bo i lo dolent. E Ying i el Yang. Són dependents l'una de l'altre, no hi ha bé sense mal ni mal sense bé ja que si no hi haguessin hagut cosses dolentes ni apreciaríem les bones ni evolucionaríem perquè no les convertiríem en bones i seria estancar-se, així què és bo què passin cosses dolentes o negatives si s'aprofiten i es milloren. No hi ha mal que per bé no vingui.

Miriam Alcaucer Martí