Per mi la microinformàtica representa, ara, una gran sortida laboral encaminada al futur.
Quan vaig començar a la Casa d'Oficis vaig triar microinformàtica sense saber del tot què era, tenia una idea generalitzada, però mica en mica, i no tan mica en mica perquè hem après moltes coses en poc temps, la vaig coneixent, una matèria que mai s'acaba, sempre hi haurà algo que per més expert que siguis no coneixaràs, així que mai t'aburreixes perquè mai s'acaba, per això microinformàtica futur, sempre hi ha algo nou; també futur perquè té molta demanda, i un títol amb demanda és treball i treball és FUTUR.
...........................................
Escrit per Miriam Alcaucer Martí.
...........................................
1 comentari:
Mucha Miriam!
L'any passat ha sortit un llibre a França que reflexiona sobre "La informàtica, una professió d’homes?".
Tot i que tradiconalment ha estat una professió molt masculinitzada s'han de trencar barreres, como ho estan fent la Miriam, la Ruth, l'Analucía...
El llibre, entre d'altres coses, afirma "A Malàisia, a la Facultat d’Informàtica i Tecnologies de la Informació de Kuala Lumpur, tots els caps de Departament i la degana són dones. A Penang, el 65% dels estudiants d’informàtica són noies com també ho són set de cada deu professors, dirigides, al seu torn, per una degana".
"Mazliza Othman, la cap del Departament, mai ha cregut que la informàtica fos cosa d’homes: ''No m’ho sembla gens. No entenc què li troben de masculí la informàtica!''
Les raons que dóna són les següents: en primer lloc, la informàtica és una feina rigorosa que no requereix molta força física (...)"
Una altra dada. El 1842 van aparèixer uns apunts matemàtics sobre la màquina diferencial de Charles Babbage, el primer ordinador mecànic. L’autora, Ada Lovelace, era la filla del poeta romàntic anglès Lord Byron.
Cal sortir dels estereotips!
Publica un comentari a l'entrada